Una societat responsable i crítica hi ha d'incorporar el coneixement científic al seu sistema educatiu però també al debat diari. Cal reivindicar el coneixement i el pensament racional com a part essencial de la nostra cultura. Aquesta no és només una possibilitat desitjable: és imprescindible. Com deia Carl Sagan, la ciència és una llum a la foscor, una llum que cal mantenir viva. Amb aquest esperit, per tercer any organitzem les conferències de Ciència al Nadal amb el suport de la Fundación Botín i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
21 de desembre de 2015
Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
c/ Montalegre, 5
08001 Barcelona
PROGRAMA:
18:00 h: RICARD SOLÉ. +FUTURS: nosaltres, el planeta i la ciència
18:30 h: MIQUEL BARCELÓ. La Ciència del futur segons la ciència-ficció.
19:40 h: Cafe, pastes, pensament crític
20:00 h: RAMON LOPEZ DE MANTARAS. De Turing als Robots Humanoides: Passat, present i futur de la Intel·ligència Artificial
+FUTURS: nosaltres, el planeta i la ciència
RICARD SOLÉ
¿Quin és el futur que ens espera? ¿Podrem resoldre els enormes reptes que representen el canvi climàtic i l’explosió demogràfica? ¿Anem a un món on els avenços científics arribaran a tothom o només a alguns? ¿Caldrà modificar el nostre planeta per sobreviure? Mentre el món s’enfronta amb un futur incert, es desenvolupen noves disciplines com la biologia sintètica, que ofereixen la possibilitat de tractar malalties o fins i tot redissenyar la biosfera i el nostre entorn. Dennis Gabor va dir que "el futur no es pot predir, però els futurs poden inventar-se". Cal començar a triar quin futur volem.
La Ciència del futur segons la ciència-ficció.
MIQUEL BARCELÓ
Endevinar el futur és impossible: l'anem fent entre tots i, afortunadament, la llibertat humana ho pot fer canviar tot. La ciència parla de prospectiva però hi ha altres maneres, més populars, d’apropar-nos al que el futur tal vegada ens prepara. Hi ha tendències que la narrativa de ciència-ficció ha explotat per imaginar (de vegades amb encert i d’altres no...) com pot ser el futur i, en ell, la ciència i tecnologia de que disposarem. Va inventar Juli Verne el submarí? Internet va sorgir espontàniament o algú l’havia previst? Era tan difícil imaginar una bomba atòmica? I, en definitiva, quin futur, entre dels molts possibles, ens espera?.
De Turing als Robots Humanoides: Passat, present i futur de la Intel·ligència Artificial
RAMON LOPEZ DE MANTARAS
Possiblement la lliçó més important que hem après al llarg dels 60 anys d'existència de la Intel·ligència Artificial (IA) és que el que semblava més difícil d'assolir, com ara diagnosticar malalties o jugar a escacs millor que els Grans Mestres, ha resultat relativament fàcil i en canvi allò que semblava més senzill, com ara reconèixer objectes del nostre entorn, encara no ho hem aconseguit. Intentarem explicar les raons d'aquesta aparent contradicció, tot fent un breu repàs del desenvolupament de la IA des de Turing fins als actuals robots humanoides i veurem perquè és tant difícil construir màquines amb IA de tipus general.
